L'estètica d'un bonsai es basa, entre altres coses, en el contrast de forces oposades: la vitalitat del que és nou i la venerabilitat del que és vell. Les reduïdes dimensions de l'arbre dins una torreta respecte de les grans dimensions de l'arbre que la nostra suggestió construeix a partir del que veuen els ulls.
Les fulles noves i tendres de cada any aporten joventut. La vellesa rau, bàsicament, en el tronc i la soca però cal que tot sigui armònic.
Una de les formes de provocar la suggestió de vellesa en un bonsai és amb la forma. La posició abatuda de les branques més baixes, que són les més velles, ajuda a crear aquesta sensació.
Una de les formes de suggerir que l'arbre és gros és creant espais buits entre les branques. Els arbres joves són vitals i densos. Els arbres grossos i vells permeten que les aus, i la nostra imaginació també, volin entre les seves branques.
La densitat de les branques suggereix dimensions reduïdes ( efecte escarola ). No hi ha prou armonia entre una soca vella i la vitalitat de les branques.
Els espais buits entre branques són habituals en els arbres vells i grossos. L'edat que suggereix la soca és coherent amb la que suggereixen les branques.
